3.3 Previsió de la demanda III (Biaix)

En aquesta càpsula s’explica com gestionar l’aprovisionament quan la demanda té un biaix important.


Amb aquesta càpsula:

  • Entendràs què és i perquè es produeix el biaix a les previsions de venda.
  • Practicaràs la gestió de l'estoc en escenaris amb diferents tipus de biaix.

SOBRE EL SIMULADOR MRPlay

El simulador situa a l'alumne en el lloc de treball de la persona que passa comandes a la empresa, rep molts noms: comprador, aprovisionador, etc. Generalment un perfil administratiu o tècnic de grau mig. És un lloc de feina que costa molt d'aprendre perquè l'experiència s'assoleix per prova i error i les errades surten molt cares a les empreses. Gairebé a totes les ofertes de feina es demana que la persona tingui experiència.

MRPlay te format de videojoc, una sola pantalla on es desenvolupa tota l'acció de forma dinàmica i interactiva, els efectes de cada decisió del alumne es reflecteixen al moment a la pantalla. És totalment online i funciona bé en qualsevol ordinador connectat a Internet, el càlcul feixuc el fem nosaltres al núvol.

Igual que en un joc, hi ha nivells de dificultat (escenaris) i un sistema de puntuació (usem el cost integral del aprovisionament).

A cada escenari l'alumne ha de gestionar l'aprovisionament d'un o diversos productes en unes condicions predefinides:

  • Preu fix. Se suposa negociat pel cap de compres.
  • Termini de lliurament fix. Se suposa negociat pel cap de compres.
  • Lot de compra fix. Se suposa negociat pel cap de compres.
  • Previsió de venda més o menys encertada segons l'escenari.
  • Proveïdor més o menys fiable segons l'escenari.
  • Costos de possessió, reposició, i trencament fix. Se suposa calculat pel cap de finances.

Els conceptes a aprendre els ensenyem amb un cas, un conjunt de diversos escenaris que permeten deduir els conceptes teòrics.

Exemple1, quatre escenaris iguals en tot excepte el lot (quatre lots de mida diferent). Quan l'alumne practica
"descobreix" que el lot de millor cost no és ni el més gran ni el més petit i ens obra la porta a explicar-li el concepte del lot òptim i la fórmula de Wilson.

Exemple2, dos escenaris iguals en tot excepte el proveïdor (en un cas és totalment fiable i en l'altre gens). Quan l'alumne practica "descobreix" el cost de la no qualitat.

L'aprenentatge amb MRPlay te dues vessants:

1. La del concepte teòric per comparació d'escenaris que he explicat abans. Es pot considerar una mena de
"classe inversa".

2. L'entrenament de la presa de decisions en aprovisionament. Cada escenari s'ha de jugar molts cops per anar millorant la puntuació. L'alumne va provant tot el que se li acudeix i desenvolupa el seu criteri (quan arrisca i quan no per exemple) amb el cost global de la operació com a indicador (el més adient actualment). Aquesta repetició genera una "experiència professional virtual en aprovisionament" com la que pot agafar en un taller de mecànica desmuntant motors. Per això sovint parlem que el simulador és un taller on practicar la presa de decisions. Es pot considerar una mena de "learning by doing".